La tradició firal de la ciutat de Lleida està documentada des de l'època medieval: el 23 d'agost de 1232 el rei Jaume I va concedir el privilegi de celebrar una fira anual de deu dies a partir del dia de Sant Miquel.
Durant l'Edat Mitjana les fires de Lleida ja tenien caràcter internacional, atès que reunien comerciants i mercaders de Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i altres localitats del sud de França.
Aquesta activitat firal es va mantenir al llarg dels temps, amb algunes interrupcions, fins a arribar al segle XX, en què com a conseqüència de l'esperit de progrés de la societat lleidatana sorgeixen diverses iniciatives per promocionar l'economia agrícola de la zona: el Concurs de Tractors i Exposició de Maquinària Agrícola de 1921, promogut per la Mancomunitat de Catalunya; l'Exposició de Fruites i Flors organitzada per l'Ateneu Lleidatà el 1929, o una nova Exposició Agrícola celebrada l'any següent.
Jaume I concedeix als cònsols i a tota la universitat de Lleida el dret a celebrar cada any una fira que començarà per la festivitat de Sant Miquel de setembre i durarà deu dies seguits. El document garanteix a més protecció i guiatge reial a qualsevol persona que acudeixi a la fira amb els seus béns i mercaderies.
Del privilegi medieval al projecte de nou recinte firal.
El 23 d'agost, el rei Jaume I concedeix a Lleida el privilegi de celebrar una fira anual de deu dies a partir del dia de Sant Miquel. Durant l'Edat Mitjana les fires de Lleida ja tenen caràcter internacional i reuneixen comerciants de Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i altres localitats del sud de França.
Concurs de Tractors i Exposició de Maquinària Agrícola, promogut per la Mancomunitat de Catalunya, en ple esperit de progrés de la societat lleidatana.
L'Ateneu Lleidatà organitza l'Exposició de Fruites i Flors; l'any següent se celebra una nova Exposició Agrícola.
L'Exposició Agrícola Ramadera i Industrial, la primera de la postguerra, marca l'inici de l'activitat moderna de Fira de Lleida i és l'embrió de l'actual Fira Agrària de Sant Miquel.
L'Ajuntament de Lleida anuncia una fira de periodicitat anual i des del 1956 s'organitza la Fira de Mostres sota l'advocació de Sant Miquel, amb un protagonisme especial de la maquinària agrícola, la fruita i la ramaderia.
Coincidint amb la consolidació del sector fructícola, se celebra un congrés internacional de la fruita: la llavor del saló Eurofruit i de l'abast internacional de la institució firal.
Es crea la institució firal lleidatana, que s'adhereix a l'Associació de Fires Espanyoles (AFE). Les seves funcions: organitzar fires i congressos, gestionar el recinte firal i col·laborar amb altres activitats econòmiques.
Es crea Municipàlia, Saló Internacional d'Equipaments i Serveis Municipals, certamen pioner a l'Estat espanyol i avui referència internacional del sector.
La dècada dels 80 és clau: creixen els salons organitzats, es construeix el Pavelló 3, es creen les sales de congressos i es professionalitza la gestió firal.
Primera edició d'Eurofruit, el saló professional de referència del sector de la fruita.
Fira de Lleida participa activament en la fundació de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC).
Fira de Lleida es transforma en Fundació, la qual cosa permet optimitzar la gestió operativa i econòmica de l'entitat.
S'inaugura el Pavelló 4 i el recinte assoleix els 12.750 m² de superfície coberta.
Es posa en marxa el projecte del nou recinte firal: 116.000 m², tecnologia punta i el pavelló «Fira Zero», amb l'objectiu de consolidar Lleida com a segona capital firal de Catalunya.
La primera exposició de la postguerra, embrió de l'actual Fira Agrària de Sant Miquel.
La maquinària agrícola, protagonista de la Fira de Mostres de Sant Miquel.
Certamen pioner a l'Estat espanyol en equipaments i serveis municipals.
Una dècada d'inversió en instal·lacions i professionalització de la gestió firal.
El saló professional de la fruita, hereu del congrés internacional del 1960.
El saló nupcial, un dels certàmens de gran públic del calendari.
Fira de Lleida disposa d'una superfície total d'exposició de 70.000 m², cinc salons i sales amb capacitat per a 700 congressistes, amplis aparcaments i connexions directes amb el centre de la ciutat i amb La Llotja–Palau de Congressos.
Utilizamos cookies. Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia. Mas informacion
Utilizamos cookies para mejorar tu experiencia. Puedes personalizar tus preferencias a continuacion.
Necesarias para el funcionamiento basico del sitio web. No se pueden desactivar.
Nos permiten analizar el uso del sitio para mejorar su funcionamiento.
Permiten recordar tus preferencias como el idioma o la region.
